REFLEXIÓ FINAL

Personalment, quan vam començar a tractar aquest quart problema, no sabia quina funció tenien les escoles rurals, si ensenyaven els mateixos continguts que les escoles tradicionals.

Una vegada hem vist a classe el documental “SER Y TENIR” i haver visitat una escola rural (Escola Ridolaina a Montellà), he pogut observar que les escoles rurals són escoles plenes de màgia i coneixements. En aquestes escoles els alumnes aprenen a través de l’experimentació i l’observació. 

Tot i que el fet de que els alumnes estan a la mateixa aula amb alumnes de diferents edats pot ser un impacte negatiu, he pogut observar que és totalment positiu ja que potencia molt a la seva autonomia. 

A més a més, en aquestes aules es respira un ambient d’empatia i confiança amb els alumnes i els mestres.

D’altra banda, tant a la lectura de Javier Onrubia, com al documental “SER Y TENIR i a la visita de l’escola rural he pogut observar que és molt important crear zones de desenvolupament proper amb els alumnes, ja que com a futurs mestres hem d’intentar motivar als nostres alumnes, i crear una interacció amb ells i entre ells. 

Al llarg de la ressolució d’aquest problema he après que si creem zones de desenvolupament pròxim seguint els vuit objectius mencionats abans amb la lectura de Javier Onrubia, podem arribar als nostres objectius amb els alumnes.

Finalment, m’agradaria dir que la ressolució d’aquest problema ha estat molt enriquidora, ja que al começament desconeixia totalment la metodologia de les escoles rurals. Una vegada les he conegut i he pogut observar la gran tasca que realitzen aquests mestres amb els seus alumnes, i la motivació d’aquests en relació amb els continguts que estan aprenent, puc dir que és una experiència única i totalment recomonable.

Així doncs, motivo a tots els futurs mestres a agafar exemple d’aquesta metodologia  i posar-la en pràctica amb els seus futurs alumnes.

Imagen

Zona de Desenvolupament Proper

“Es el lugar donde gracias a los soportes y la ayuda de
los otros puede desencadenarse el proceso de
construcción, modificación, enriquecimiento y
diversificación de los esquemas de conocimiento” (Javier Onrubia)

  • Què ha de fer un mestre per crear Zones de Desenvolupament Proper?

– El mestre ha d’intentar inserir l’activitat concreta que l’alumne fa en l’àmbit d’objectius
o marcs més amplis en què aquesta activitat pugui prendre un significat adequat.

–  Ha de possibilitar la participació de tots els alumnes en totes les tasques, tot i que el nivell de competència d’inici sigui menor.

– Ha d’establir un clima relacional, afectiu i emocional basat en la confiança, la seguretat, l’acceptació mútua, en el qual hi hagi lloc per la curiositat, la sorpresa i l’interès pel
coneixement.

– Ha d’introduir modificacions i ajustaments tant en la planificació com en el desenvolupament, d’acord amb el seguiment dels alumnes.

– Ha de promoure la utilització dels coneixements que s’estan aprenent i la necessitat
d’aprofundir de manera autònoma.

– Ha d’establir relacions constants i explícites entre els nous continguts d’aprenentatge i el
coneixements previs.

– Utilitzar el llenguatge de manera explícita i clara, evitant malentesos i incomprensions.

– Fer servir el llenguatge per contextualitzar i reconceptualitzar l’experiència.

Podem observar que són els vuit objectius que plantejava anteriorment en la lectura “enseñar: crear zonas de de desarrolo próximo e intervenir en ellas” de Javier Onrubia.

FONT: Apunts de psicologia de l’educació, Mòdul IV “La dimensió interactiva i social  implicada en l’aprenentatge escolar”, Professora: Alexandra Saz, Consultat el dia 01 de juny del 2013.

Imagen

LES ESCOLES RURALS

  • Què són les escoles rurals? 

Les Escoles Rurals són centres educatius amb un entorn rural. En aquestes escoles s’imparteixen els cursos escolars d’educació infantil i educació primària. S’anomenen rurals ja que acostumen a estar en un entorn on hi ha poca gent (un petit poble) i acostumen a ser petites escoles. Al ser un poble petit, el nombre d’alumnes, per tant, és molt reduit (fins i tot 9 alumnes en tota l’escola).

  • Quines característiques presenten aquestes escoles?

Aquestes escoles principalment es caracteritzen per tenir alumnes de diferents edats en una mateixa aula. És evident doncs, que si el nombre d’alumnes és reduït, el de docents també ho és, i en molts casos, el docent realitza la tasca de docent impartint totes les assignatures i a la vegada també fa de director/a.

D’altra banda, com he dit anteriorment, aquestes coses només imparteixen educació infantil i educació primària, seguidament, els alumnes han de seguir l’escolarització fora d’aquestes escoles.

Com hem pogut observar gràcies a una visita a una escola rural i gràcies a la pel·lícula “Ser y tener” que els alumnes de les escoles rurals presenten un bon nivell d’aprenentatge, i que el fet d’estar en contacte amb alumnes de diferents edats, afavoreix el treball cooperatiu i alhora aquests alumnes són molt més autònoms. 

D’altra banda, el fet de que hi hagi pocs alumnes, l’atenció del mestre és més individualitzada, i per tant això afavoreix molt més a l’adquisició de coneixements.

Pel que fa a la metodologia, el docents de les escoles rurals, imparteixen les mateixes matèries que una escola tradicional (ciències socials, anglès, educació física, etc), però ha fan partint sempre de l’experiència. Ja que els alumnes d’aquestes escoles realitzen moltes excursions i posen en pràctica tots els coneixents que s’estan adquirint.

  • Avantatges de les escoles rurals:

– Major interacció entre professor i alumne.

– Participació familiar.

– Més autonomia i responsabilitat per part dels alumnes.

– Contacte amb la naturalesa.

– Ensenyança individualitzada.

– Convivència amb alumnes de diferents edats = procés de socialització.

  • Opinió personal:

Personalment penso que les escoles rurals són centres educatius molt diferent a les escoles tradicionals. Tot i que s’imparteixen les mateixes matèries, la metodologia és diferent. En aquestes escoles l’atenció és individualitzada i el fet d’estar en contacte amb alumnes de diferents edats afavoreix molt a l’autonomia. Opino que aquesta metodologia és molt correcta i gràcies a una visita he pogut observar l’empatia i la confiança que es respira en aquestes aules. 

Així doncs, com a futura docent, penso que les escoles tradicionals haurien de fixar-se en aquesta metodologia i impartir molt més les matèries des del punt de vista de l’experiència i l’observació.

Imagen

 

 

“ZER Baridà-Batllia”

La ZER Baridà-Batllia és una zona escolar rural de la Cerdanya, formada per cinc escoles que es troben en les subcomarques de la Batllia (Cerdanya) i el Baridà (Entre l’Alt Urgell i la Cerdanya). 

  • La ZER està formada per cinc escoles:

PORTELLA BLANCA a Lles de Cerdanya.

EL PUIG a Prullans.

SANT SERNI a Prats de Cerdanya.

RIDOLAINA a Montellà.

PERE SARRET a Martinet.

  • Professorat:

ESCOLA SANT SERNI (Prats i Sansor):

21 alumnes – 3docents

ESCOLA PERE SARRET (Martinet de Cerdanya):

23alumnes- 3 docents

ESCOLA RIDOLAINA (Montellà):

33 alumnes – 3 docents

ESCOLA PORTELLA BLANCA (Lles):

13alumnes – 1docent

ESCOLA EL PUIG (Prullans):

9 alumnes – 1docent

Imagen

FONT:  “qui som”, Pàgina web de les escoles ZER, consultat el 31 de Maig del 2013, disponible a: http://www.zerbaridabatllia.org

 

Resum: “enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas”

Javier Onrubia, autor d’aquesta darrera lectura, tracta dos grans temes:

– Ajuda ajustada.

– Crear zones de desenvolupament pròxim i intervenir en elles: processos i criteris.

En primer lloc, basant-nos en el constructivisme, hem de tenir en compte dos conceptes claus. Primerament, cal saber que per l’alumne, l’aprenentatge escolar és un procés actiu. D’altra banda, aquest concepte d’ensenyament l’hem d’entendre com una ajuda en el seu procés d’aprenentatge. Sabem que és important crear una ajuda ajustada en aquest procés d’aprenentatge ja que gràcies a això ajudem a crear una zona de desenvolupament pròxim entre alumne i professor.

Tot i que apliquem aquesta ajuda ajustada, trobem la necessitat de l’alumne per connectar amb els seus esquemes de coneixement. Com a futurs mestres, és important conéixer aquests esquemes i ser capaços d’impulsar aquests coneixements previs i intentar que mai es deixin de treballar, alhora que introduïm nous conceptes.

D’altra banda, Javier Onrubia, també menciona dues característiques necessàries per a que es pugui donar aquesta ajuda ajustada: la interacció entre alumne i professor, i la mateixa interacció entre els alumnes.

  • Professor-alumne:

Si volem que l’ajuda sigui contundent hem d’intentar que es pugui ajustar a les característiques del moment i del context, com he dit anteriorment, partint sempre  dels coneixements previs de cada alumne. Així doncs, el mestre ha d’incitar a situacions perquè es creien zones de conflictes (sorgeixin preguntes sobre els significats) i així es pugui anar modificant fins a entendre tot el que el mestre vol que aprenguin. 

Com a mestres, hem de tenir clar que hem de ser exigents amb els nostres alumnes, però no vol dir que ser exigent sigui similar a ser autoritari. Hem de ser exigents sempre donant aquesta ajuda ajustada, ja que sabem els coneixements i fins on poden arribar els nostres alumnes.

Seguint amb aquesta interacció entre professor i alumne, Javier Onrubia menciona vuit criteris importants per aquest procés de creació de zones de desenvolupament pròxim:

  1. Otorgar significats als continguts per a que l’activitat adquireixi un major significat per l’alumne,
  2. Adaptar materials i mètodes d’ensenyament per impulsar la participació de tots els alumnes en les activitats proposades.
  3. Fomentar les relacions emocionals (seguretat i confiança) sense deixar de banda l’interés pel coneixement propi.
  4. El docent ha de tenir una actitut constant d’avaliació i ajustar la seva planificació, la seva metodologia i les activitats.
  5. Estimular la utilització dels coneixements que s’estan adquirint.
  6. Crear una relació entre els nous coneixements i els coneixements previs.
  7. Utitlizar un llenguatge clar per evitar malentesos.
  8. Utilitzar l’experiència com a forma d’aprenentatge.
  • Alumne/alumne:

Aquestes interaccions entre alumnes alimenten a la creació de les zones de desenvolupament pròxim. En aquest tipus d’interacció podem trobar tres característiques: diferents punts de vista sobre un tema, aquesta visió ha de ser moderada, elaborar un llenguatge adequat a l’hora d’exposar un punt de vista, i la última característica és la demanda de la coordinador de rols, com donar ajuda i ser rebuda.

Finalment, l’autor Javier Onrubia parla de les tasques del professor. Aquest, ha tenir una planificació molt estricta sobre el que vol ensenyar, ha de ser estricte en l’observació del dia a dia dels seus alumnes, i sobretot ha de tenir sempre en compte què passa dia a dia dins la seva aula. Així doncs, cal dir que el professor s’ha d’adaptar a la seva aula tenint en compte la diversitat d’alumnes, ja que cap alumne serà igual a un altre. I finalment cal dir, que el professor ha de ser un guia i una ajuda en l’aprenentatge dels seus alumnes que ho aconseguirà creant un clima de confiança i empatia dins l’aula.

Imagen

FONT: Javier Onrubia. (1997) Enseñar : crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas Capítulo 5. El contructivismo en el aula. Editorial Graó.

 

 

“Ser y tener”

Ser y tener és un documental francès dirigit per Nicolas Philibert. Aquest documental ens mostra la vida d’una escola unitària a Auvergne al llarg de tot un curs escolar. El documental es centra en una petita classe d’infants de 4 a 11 anys dirigida pel mestre López, un mestre dedicat completament als seus alumnes i a punt de jubilar-se. 

Aquest documental és un clar exemple de la interacció de les escoles rurals entre méstre i alumne. Durant tot el documental podem veure com el mestre López transmet tot tipus de valors als seus alumnes (respecte, amistat, ajuda i atenció personalitzada). És un mestre que ajuda a resoldre conflictes entre els alumnes, de vegades podem observar que respon de forma estricta però sempre intenta motivar als alumnes seguint els seus valors d’aprenentatge.

Imagen

 

 

REFLEXIÓ SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Finalment, després d’haver tractat aquest tercer problema i com he dit anteriorment al començament del meu blog, la intel·ligència emocional és l’habilitat per prendre consciència de les pròpies emocions i la dels altres i saber regular-les. 

Com a futurs docents, hem de tenir en compte sempre l’autoconcepte i l’autoestima dels alumnes.

Hem pogut comprovar, gràcies a la lectura d’Isabel Solé, que aquests dos aspectes influeixen molt en el rendiment acadèmic dels alumnes. A més, també hem pogut observar que la visió dels mestres cap als alumnes també pot millor o empitjorar el rendiment acadèmic. És per això, que sempre hem de tenir en compte la motivació dels alumnes i ajudar-los a tenir una actitud positiva a l’aula, ja que això els ajudarà a enfrontar els reptes de la vida.

D’altra banda, al principi d’aquest problema, tenia molt clara la idea que no s’hauria d’implantar una assignatura que únicament tractés l’educació emocional. Actualment, em reafirmo en aquesta idea ja que penso que els alumnes tractarien aquesta assignatura com un “esbarjo”. Tot i que també penso que és una gran oportunitat per crear un ambient d’empatia a l’aula entre els alumnes i juntament amb el mestre. 

Per això, opino que l’educació emocional s’hauria de tractar en totes les assignatures i s’hauria de preparar a tots els docents per a poder enfrontar-se amb un possible conflicte a la seva aula.

L’educació emocional és una molt bona oportunitat per treballar amb els alumnes, ja que gràcies a que hem pogut buscar informació sobre quines escoles la tracten i quines no, com per exemple el vídeo que anteriorment he mencionat al meu blog d’una escola al Japó, hem pogut observar que els resultats acadèmics són magnífics. Els alumnes es troben en confiança amb el mestre i amb els seus companys de classe i això proporciona una major facilitat per aprendre.

Tot i que és un tema bastant actual en l’àmbit de l’educació i que hi ha escoles que ja comencen a tractar l’educació emocional, animo als docents i futurs docents a tractar-la dins de la seva aula i sobretot a formar-se amb l’ajuda dels psicopedagogs del centre.

“ La nostra disposició emocional determina la nostra habilitat per aprendre”

Imagen

—

Possibles activitats per treballar la intel·ligència emocional amb els alumnes:

  • Activitat 1: Expressió de les emocions

Expressar les emocions de les targetes amb mímica i els companys l’hauran d’endevinar.

  • Activitat 2: Comprensió de les emocions 

COM ET SENTIRIES SI:

—Si et toqués la loteria?

—Si no poguessis anar al viatge de final de curs perquè t’has posat malalt?

Si els teus amics no comptéssim amb tu?

—Si et quedessis tancat a l’ascensor?

Si estiguessis a punt d’anar a port aventura?

—Si estiguessis a punt d’anar al dentista per arrencar-te un queixal?

—Si estiguessis a punt de fer una actuació davant els pares de l’escola?

—Si pensessis que mai més veuràs al teu millor amic?

—Si et tallessis amb unes tisores? 

FONT: Entrevista a la psicopedagoga de l’escola andorrana de Santa Coloma Estefania Gálvez el dia 26 d’abril.

 

Imagen

Treballar l’educació emocional en una assignatura és un avantatge o un inconvenient?

L’objectiu de l’educació emocional és reconèixer les emocions, expressar-les i gestionar-les adequadament. Les emocions ens diuen quins fets són importants durant la nostra vida.

És per això que cal analitzar quins avantatges i quins inconvenients trobaríem en el cas que es volgués implantar l’educació emocional com assignatura a les escoles.

  • Avantatges:

– Necessitat de sentir-nos amb nosaltres mateixos i el nostre entorn.

– L’escola ens ajudaria a desenvolupar les nostres potencialitats, a tenir una actitud positiva davant la vida.

– Crear un ambient d’empatia envers al professor, i del professor cap als alumnes. A més, també es crearia un ambient d’empatia entre els alumnes (ajudar-se entre ells i posar-se al lloc dels altres respecte a un conflicte).

– L’educació emocional aporta eines per prevenir els efectes de les emociones negatives, com per exemple, l’estrès, l’ansietat o la depressió.

  • Inconvenients:

– L’alumne es podria sentir obligat a expressar les seves emocions.

– No es treballarien continguts ni objectius en concret, l’assignatura seria molt relativa i únicament es centraria en expressar emocions.

– Forçar als alumnes a tenir una bona relació amb tots els seus companys.

Personalment…:

En primer lloc penso que l’educació emocional no s’hauria de tractar com a assignatura dins d’un projecte curricular de centre de les escoles tot i que he trobar més avantatges que inconvenients. 

L’educació emocional s’hauria de treballar en totes les assignatures, dedicant un quart d’hora de cada assignatura a que els alumnes, mitjançant redaccions, puguin expressar les seves emocions. Es podria crear un ambient d’empatia igualment. 

D’altra banda, penso que si només es treballar les emocions en aquella assignatura en concret, els alumnes no li donarien la importància que té, ja que la tractarien més com una assignatura “d’esbarjo”.

És per això que si tots els docents tractessin l’educació emocional en la seva assignatura tots haurien d’estar ben formats per poder resoldre un conflicte dins de la seva aula.

FONT: La importancia de la educación Emocional. “educaremociones”, 2013. Disponible a: http://educaremociones.wordpress.com/2012/08/13/la-importancia-de-la-educacion-emocional-httpt-cokpokmwjx-vis-revista-mente-sana/. Consultat el dia 9 de maig del 2013.

Imagen