– Psicopedagogia.com (psicologia de la educación para padres y profesionales)
http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=379
– Mayeuticaeducativa → El Aprendizaje según Piaget
http://mayeuticaeducativa.idoneos.com/index.php/348494
– Google imatges
– Lectura Marian Miras i Apunts de psicologia de l’educació Alexandra Saz.
Un bon professor i una bona professora han de ser:
1. Implicats amb els alumnes.
2. Pacient.
3. Reflexiu.
4. Original.
5. Dinàmic.
6. Creatiu.
7. Ha de tenir vocació.
8. Ha de saber escoltar i observar.
9. Ha d’estar format sobre els diferents tipus d’aprenentatge.
10. Ha de fer classes motivadores.
–
Segons aquesta lectura de Mariana Miras, els professors han de conèixer els coneixements previs dels seus alumnes. Així doncs, trobem una visió constructivista que treballa tres paràmetres que ha de tenir un mestre a l’hora d’impartir nous coneixements: la disposició amb la que arriben per aprendre nous continguts, com per exemple, l’autoestima o la experiència. També s’han de treballar les capacitats conginitives i les capacitats motrius com per exemple la intel·ligpencia o l’equilibri personal. I finalment, també s’han de treballar els instruments que l’alumne ja té apresos com per exemple el llenguatge.
Així doncs, la teoria constructivista menciona que l’estudiant sempre té coneixements previs, i com a mestre, és important que els coneguem i els ajudem a organitzar aquests coneixements previs respecte als nous coneixements que s’estan a punt d’adquirir.
Per a que un mestre pugui corretgir aquests coneixements previs s’ha d’establir un diàleg entre alumne i professor mitjançant preguntes obertes.
Finalment, i per resumir, en aquesta lectura Mariana Miras fa referència a la teoria del constructivisme. Aquesta teoria es centra en que el mestre, abans d’ensenyar nous coneixements, ha de tenir en compte els coneixements previs dels seus alumnes, siguin correctes o no.
Segons la teoria d’Ausubel i Novak sobre la teoria de l’aprenentatge, per aconseguir que els estudiants no oblidin tant ràpidament allò que han après, s’ha de tenir en compte l’aprenentatge memorístic, aquell que no té en compte els coneixements previs dels infants, per tant, els estudiants estudien però no aprenen.
D’altra banda, també s’ha de tenir en compte l’aprenentatge significatiu, aquell aprenentatge que creu que els coneixements previs i els nous coneixements han d’interactuar, per tant sempre recordarem el que hem après.
Però, per a que poguem parlar d’aprenentatge significatiu s’han de donar dos condicions: psicològica i lògica. La part psicològica es centra en recordar que l’alumne sempre sap alguna cosa sobre aquell tema que es vol tractar, per tant els seus coneixements previs són molt importants. D’altra banda, la part lògica, la qual pensa que els coneixements han de ser correctes i no confusos.
Per seguir amb aquesta teoria d’Ausubel, Novak proposa l’el·laboració d’un mapa conceptual. Aquest mapa conceptual ha d’identificar els elements fundamental del tema, s’han d’ordenar en un model descendent, els conceptes claus han d’estar a la part superior del mapa, per cada concepte general s’han de col·locar dos subconceptes més específics, tot el mapa s’ha d’el·laborar amb línies i aquestes línies han d’anar unides amb una paraula i finalment s’han d’inclure exemples.
– La intel·ligència:
La teoria de Piaget permet que els docents puguin conèixer amb certesa el moment i el tipus d’habilitat intel·lectual que cada alumne pot desenvolupar segons la fase cognitiva en la que es trobi.
En la teoria de Piaget, una de les teories principals és el concepte d’intel·ligència com un procés biològic. Segons Piaget, l’ésser humà és un organisme viu que arriba al món amb una herència biològica que afecta a la inteligència.
– El procés d’equilibri:
Per a Piaget el procés d’equilibri entre assimilació i acomodació s’estableix en tres nivells:
1. L’equilibri s’estableix entre els esquemes de l’individu i i el món exterior.
2. L’equilibri s’estableix entre els esquemes de l’individu.
3. L’equilibri s’estableix en una integració jeràrquica d’esquemes diferenticats.
– Implicacions educatives
Piaget menciona que l’ensenyança es produeix de dins cap a fora. Per ell, l’educació té com a finalitat afavorir el creixement intel·lectual, afectiu i social de l’infant, tenint en compte que el creixement és el resultat d’uns processos evolutius naturals. Les activitats de descobriment han de ser prioritàries per a l’educació, per tant els infants han d’interactuar socialment.
D’altra banda, les implicacions del pensament de Piaget en l’aprenentatge incideixen en la concepció constructivista de l’aprenentatge, així doncs els principis generals del pensament de Piatge sobre l’aprenentatge són:
1. Els objectius pegagògics han d’estar centrats en l’infant a partir de les activitats.
2. Els continguts han de ser instruments al servei del desenvolupament evolutiu natural.
3. El principi bàsic de la metodologia de Piaget és el mètode de descobriment.
4. L’aprenentatge és un procés constructiu intern.
5. L’aprenentatge depén del nivell de desenvolupament de l’individu.
6. L’aprenentatge és un procés de reorganització cognitiva.
7. En el desenvolupament de l’aprenentatge són importants els conflictes cognitius o contradiccions cognitives.
8. La interacció social afavoreix en el procés d’aprenentatge.
9. L’experiència física suposa una presa de consciència de la realitat que facilita la solució de problemes i ajuda a l’aprenentatge.
10. Les experiències de l’aprenentatge s’han d’estructurar de manera que la cooperació, la col·laboració i l’intercanvi de punts de vista en la búsqueda conjunta del coneixement ocupin el primer lloc.
La teoria de Vigotsky es centre principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada individu i per tant en el seu entorn.
Vigotsky considera l’aprenentatge com un dels mecanismes fundamentals per al desenvolupament. Menciona que el millor aprenentatge és l’anterior al desenvolupament. Segons la seva teoria, el context de cada individu ocupa el primer lloc i la interacció social es converteix en el motor del desenvolupament.
Vigotsky introdueix en la seva teoria el concepte de “zona de desenvolupament pròxim”, aquest concepte significa la distància entre el nivell de desenvolupament real i el nivell de de desenvolupament potencial. Per determinar aquest concepte hem de tenir present la importància del context social i la capacitat d’immitació, és a dir, aprenentatge i desenvolupament són dos processos que interactuen constantment.
D’altra banda, Vigotsky fa referènca a l’aprenentatge escolar com una etapa molt important per al desenvolupament de l’infant. L’aprenentatge es produeix més fàcilment en situacions col·lectives, a més la interacció amb els pares facilita aquest aprenentatge.
L’aprenentatge significatiu va ser introduït per David Ausubel, totalment contrari a l’aprenentatge memorístic.
Per tal que hi hagi un aprenentatge significatiu hem de seguir dos passos: l’assimilació i l’acomodació.
L’assimilació significa que abans d’introduir un tema hem de tenir en compte les idees prèvies de l’alumne, què en sap ell d’aquest nou tema?
A més, l’acomodació significa com estructurem aquest nou tema dins de les capacitats mental de l’alumne?
Així doncs, podem dir que l’aprenentatge significatiu es basa en que cada individu aprèn interioritzant els estímuls captats però els adapta als seus esquemes i coneixements previs. Aquests coneixements previs són flexibles i es poden anar modificant als coneixements que es vagin obtenint. Amb això, podem fer referència a autors cognitivistes com Ausubel que destaca la flexibilitat i plasticitat de la ment.
D’altra banda, cal tractar un altre tipus d’aprenentatge. L’aprenentatge memorístic. Aquest tipus d’aprenentatge és el més bàsic i el més antic ja que l’adjuntem directament amb l’escola tradicional. L’aprenentatge memorístic significa un emmagatzematge d’informació sense tenir en compte els coneixements previs o la comprensió de l’alumne. Segons l’aprenentatge memorístic els continguts han de ser apresos literalment i anar-ho repetint tantes vegades com faci faltar fins al fet de saber-ho de memòria, com per exemple aprendre una poesia de memòria per a recitar-la al dia següent.
Podem dir que l’aprenentatge significatiu té millors resultats que l’aprenentatge memorístic.
Psicologia de l'educació 