REFLEXIÓ FINAL

Personalment, quan vam començar a tractar aquest quart problema, no sabia quina funció tenien les escoles rurals, si ensenyaven els mateixos continguts que les escoles tradicionals.

Una vegada hem vist a classe el documental “SER Y TENIR” i haver visitat una escola rural (Escola Ridolaina a Montellà), he pogut observar que les escoles rurals són escoles plenes de màgia i coneixements. En aquestes escoles els alumnes aprenen a través de l’experimentació i l’observació. 

Tot i que el fet de que els alumnes estan a la mateixa aula amb alumnes de diferents edats pot ser un impacte negatiu, he pogut observar que és totalment positiu ja que potencia molt a la seva autonomia. 

A més a més, en aquestes aules es respira un ambient d’empatia i confiança amb els alumnes i els mestres.

D’altra banda, tant a la lectura de Javier Onrubia, com al documental “SER Y TENIR i a la visita de l’escola rural he pogut observar que és molt important crear zones de desenvolupament proper amb els alumnes, ja que com a futurs mestres hem d’intentar motivar als nostres alumnes, i crear una interacció amb ells i entre ells. 

Al llarg de la ressolució d’aquest problema he après que si creem zones de desenvolupament pròxim seguint els vuit objectius mencionats abans amb la lectura de Javier Onrubia, podem arribar als nostres objectius amb els alumnes.

Finalment, m’agradaria dir que la ressolució d’aquest problema ha estat molt enriquidora, ja que al começament desconeixia totalment la metodologia de les escoles rurals. Una vegada les he conegut i he pogut observar la gran tasca que realitzen aquests mestres amb els seus alumnes, i la motivació d’aquests en relació amb els continguts que estan aprenent, puc dir que és una experiència única i totalment recomonable.

Així doncs, motivo a tots els futurs mestres a agafar exemple d’aquesta metodologia  i posar-la en pràctica amb els seus futurs alumnes.

Imagen

Zona de Desenvolupament Proper

“Es el lugar donde gracias a los soportes y la ayuda de
los otros puede desencadenarse el proceso de
construcción, modificación, enriquecimiento y
diversificación de los esquemas de conocimiento” (Javier Onrubia)

  • Què ha de fer un mestre per crear Zones de Desenvolupament Proper?

– El mestre ha d’intentar inserir l’activitat concreta que l’alumne fa en l’àmbit d’objectius
o marcs més amplis en què aquesta activitat pugui prendre un significat adequat.

–  Ha de possibilitar la participació de tots els alumnes en totes les tasques, tot i que el nivell de competència d’inici sigui menor.

– Ha d’establir un clima relacional, afectiu i emocional basat en la confiança, la seguretat, l’acceptació mútua, en el qual hi hagi lloc per la curiositat, la sorpresa i l’interès pel
coneixement.

– Ha d’introduir modificacions i ajustaments tant en la planificació com en el desenvolupament, d’acord amb el seguiment dels alumnes.

– Ha de promoure la utilització dels coneixements que s’estan aprenent i la necessitat
d’aprofundir de manera autònoma.

– Ha d’establir relacions constants i explícites entre els nous continguts d’aprenentatge i el
coneixements previs.

– Utilitzar el llenguatge de manera explícita i clara, evitant malentesos i incomprensions.

– Fer servir el llenguatge per contextualitzar i reconceptualitzar l’experiència.

Podem observar que són els vuit objectius que plantejava anteriorment en la lectura “enseñar: crear zonas de de desarrolo próximo e intervenir en ellas” de Javier Onrubia.

FONT: Apunts de psicologia de l’educació, Mòdul IV “La dimensió interactiva i social  implicada en l’aprenentatge escolar”, Professora: Alexandra Saz, Consultat el dia 01 de juny del 2013.

Imagen

LES ESCOLES RURALS

  • Què són les escoles rurals? 

Les Escoles Rurals són centres educatius amb un entorn rural. En aquestes escoles s’imparteixen els cursos escolars d’educació infantil i educació primària. S’anomenen rurals ja que acostumen a estar en un entorn on hi ha poca gent (un petit poble) i acostumen a ser petites escoles. Al ser un poble petit, el nombre d’alumnes, per tant, és molt reduit (fins i tot 9 alumnes en tota l’escola).

  • Quines característiques presenten aquestes escoles?

Aquestes escoles principalment es caracteritzen per tenir alumnes de diferents edats en una mateixa aula. És evident doncs, que si el nombre d’alumnes és reduït, el de docents també ho és, i en molts casos, el docent realitza la tasca de docent impartint totes les assignatures i a la vegada també fa de director/a.

D’altra banda, com he dit anteriorment, aquestes coses només imparteixen educació infantil i educació primària, seguidament, els alumnes han de seguir l’escolarització fora d’aquestes escoles.

Com hem pogut observar gràcies a una visita a una escola rural i gràcies a la pel·lícula “Ser y tener” que els alumnes de les escoles rurals presenten un bon nivell d’aprenentatge, i que el fet d’estar en contacte amb alumnes de diferents edats, afavoreix el treball cooperatiu i alhora aquests alumnes són molt més autònoms. 

D’altra banda, el fet de que hi hagi pocs alumnes, l’atenció del mestre és més individualitzada, i per tant això afavoreix molt més a l’adquisició de coneixements.

Pel que fa a la metodologia, el docents de les escoles rurals, imparteixen les mateixes matèries que una escola tradicional (ciències socials, anglès, educació física, etc), però ha fan partint sempre de l’experiència. Ja que els alumnes d’aquestes escoles realitzen moltes excursions i posen en pràctica tots els coneixents que s’estan adquirint.

  • Avantatges de les escoles rurals:

– Major interacció entre professor i alumne.

– Participació familiar.

– Més autonomia i responsabilitat per part dels alumnes.

– Contacte amb la naturalesa.

– Ensenyança individualitzada.

– Convivència amb alumnes de diferents edats = procés de socialització.

  • Opinió personal:

Personalment penso que les escoles rurals són centres educatius molt diferent a les escoles tradicionals. Tot i que s’imparteixen les mateixes matèries, la metodologia és diferent. En aquestes escoles l’atenció és individualitzada i el fet d’estar en contacte amb alumnes de diferents edats afavoreix molt a l’autonomia. Opino que aquesta metodologia és molt correcta i gràcies a una visita he pogut observar l’empatia i la confiança que es respira en aquestes aules. 

Així doncs, com a futura docent, penso que les escoles tradicionals haurien de fixar-se en aquesta metodologia i impartir molt més les matèries des del punt de vista de l’experiència i l’observació.

Imagen