Fundació educació emocional

A continuació us presento una fundació que des de l’any 2007 s’ha dedicat al desenvolupament del benestar personal i social, mitjançant la investigació, formació i difusió de programes i eines en educació emocional que permetin a nens, adolescents i majors de qualsevol condició social, elaborar hàbits i conductes que millorin el seu benestar. Tot això ho ha pogut realitzar amb la col·laboració de diferents ONGS.

FONT: Fundació per a L’Educació Emocional, “FEM” 2013. Disponible a: http://www.femeducacioemocional.org/ca/qui-som. Consultat el dia 9 de maig del 2013.

Imagen

Autoconcepte i autoestima

Com influeixen l’autoconcepte i l’autoestima en l’aprenentatge?

En l’aprenentatge dels alumnes intervenen molts factors afectius i relacionals. Podem dir que quan aprenem estem formant la nostra manera de ser, és a dir, estem creant una personalitat pròpia de cada persona que ens ajuda a relacionar-nos amb el nostre entorn i a tenir una imatge de nosaltres mateixos.

És per això, que tant l’autoconcepte com l’autoestima influeix tant en l’aprenentatge. 

En primer lloc, l’autoconcepte suposa la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En canvi, l’autoestima, és la valoració afectiva que fem del propi jo. 

Podem dir que un autoconcepte i una autoestima positius afecten positivament en l’aprenentatge i a nivell acadèmic. 

A més de l’autoconcepte que tenim de nosaltes mateixos, en aquest mòdul he pogut observar que també influeix molt l’autoconcepte que tinguin de nosaltres (la família, els amics, els professors…). 

En educació, s’ha pogut observar que la imatge que el professor tingui dels alumnes, influeix molt en el rendiment acadèmic dels alumnes. Com he mencionat anteriorment amb la lectura d’Isabel Solé, si un mestre té una visió negativa sobre els alumnes des d’un començament, és evident que el resultat dels alumnes serà negatiu.

Per finalitzar, opino que l’autoconcepte i l’autoestima és molt important en l’aprenentatge i sobretot per a l’enfrontament dels reptes de la vida. Si ens estimem i confiem en nosaltres mateixos, tindrem una visió molt més positiva. És per això que penso que els mestres hem d’inculcar això als nostres alumnes i aprendre d’ells i del nostre dia a dia amb ells, tot i que és inevitable pensar abans d’hora, hem d’intentar tenir una visió molt positiva dels nostres alumes per ajudar-los en el seu rendiment acadèmic.

Imagen

FONT: Apunts de psicologia de l’educació, Mòdul II: Factors psicològics implicats en l’aprenentatge escolar: les característiques individuals, Professora: Alexandra Saz, Consultat el dia 8 de maig del 2013.

 

Què és la intel·ligència emocional? En quins països tracten l’educació emocional?

La intel·ligència emocional és l’habilitat per prendre consciència de les pròpies emocions i la dels altres a més de la capacitat de regular-les.

Una persona emocionalment intel·ligent presenta les següents característiques: 

  • —Tenir suficient grau d’autoestima.
  • —Ser persones positives.
  • —Saber donar i rebre.
  • —Reconèixer els propis sentiments.
  • —Ser empàtic.
  • —Ser capaç d’expressar els sentiments i les emocions.
  • —Ser capaç de controlar els sentiments i les emocions.
  •  
    —Ser capaç de prendre decisions encertades.
  • —Tenir motivació, il·lusió i interès.
  • —Tenir valors alternatius.
  • —Ser capaç de superar les dificultats i les frustracions.
  • —Ser capaç d’integrar les pròpies polaritats.

En quins països tracten l’educació emocional?

  • Andorra:

Actualment a Andorra l’educació emocional no és tractava com assignatura. Gràcies a l’entrevista a la psicopedagoga de l’escola Andorra de Santa Coloma, m’he assabentat que  l’educació emocional només la tracten els psicopedagogs de manera particular, és a dir, si hi ha algun problema amb un alumne. A més, també m’ha informat que en el cas de que el tutor d’una classe ho demani, la psicopedagoga del centre pot agafar una tutoria per tractar l’educació emocional fent diferents tipus d’activitats als alumnes.

  • Espanya:

En el cas d’Espanya, actualment hi ha escoles que estan començant a tractar l’educació emocional com a projecte curricular. Per exemple, l’Institució Educativa SEK ja ha començat a introduïr en les seves escoles l’educació emocional.

  • Finlàndia:

Segons les estadístiques actuals, Finlàndia ocupa el primer lloc en educació juntament amb Japó. Finlàndia, un país que fins ara mai s’havia preocupat per l’educació emocional, actualment està implantant l’educació emocional a les aules.

  • Japó:

Japó és un altre país que actualment ocupa el primer lloc en educació, tot i això, els alumnes del Japó es dediquen dia i nit a estudiar. Pel matí van a l’escola i a la tarda a una altra escola de repàs, que la podríem anomenar obligatòria també. 

D’altra banda, com hem pogut veure a classe, en una escola del Japó, un professor anomenat Toshiro Kanamori ha implantat en les seves aules l’educació emocional, i gràcies a un vídeo hem pogut veure els bons resultats i l’empatia que ha creat aquest professors envers els alumnes.

 Imagen

FONT: entrevista a la psicopedagoga de l’escola andorrana de Santa Coloma, Estefania Gálvez.  

 

Lectura Isabel Solé. Disponibilidad para el aprendizaje y el sentido del aprendizaje.

Segons la lectura d’Isabel Solé Gallart, és imprescindible reconèixer els factors que intervenen en el procés d’aprenentatge constructivista, aquests són: la motivació intrínseca, els processos cognitius i la seva experiència. 

Isabel Solé fa referència a la capacitat que tenen algunes persones per afrontar els reptes del dia a dia i d’altres persones que necessiten ajuda de les persones del seu voltant per afrontar la vida, o inclús persones que fins i tot amb ajuda no són capaços d’afrontar aquests reptes.

L’aprenentatge també es veu afectat per aquesta capacitat de saber afrontar els reptes de la vida i per tant de la seguretat o motivació intrínseca de cadascú. Però aquesta capacitat l’anem adquirint durant la nostra vida, o és innata?

Podem dir que l’autoestima i l’autoconcepte dels alumnes influeix moltíssim en l’aprenentatge, ja que com més autoestima i motivació tingui l’alumne obtindrà millors resultats. 

D’altra banda, i ho podem relacionar amb l’aspecte anterior, Isabel Solé també referència a la seva lectura a les expectatives del professor envers l’alumne. Les expectatives del professor poden modificar l’aprenentatge i la conducta dels alumnes ja que si un professor té expectatives negatives cap a l’alumne, l’examen el corregirà des d’un de vista negatiu, i a l’inversa. 

Tot i això, nosaltres com a mestres, hem de tenir en compte com treballem aquesta motivació ja que sempre hem de tenir en compte que els alumnes no són una pàgina en blanc, sempre saben alguna cosa sobre el que nosaltres volem que aprenguin, per tant, sempre hem de tenir en compte els seus coneixements previs i a partir d’aquí fomentar una motivació com a forma d’aprenentatge. Així doncs, sinó tenim en compte aquests aspectes alhora d’ensenyar, ens podem trobar amb un fracàs escolar per part dels alumnes.

Com a opinió personal després d’haver llegit aquesta lectura, considero que els docents no haurien de tenir expectatives positives o negatives envers els alumnes, encara que sigui impossible frenar-ho. Penso que hem d’ajudar a la motivació i l’autoestima dels alumnes encara que ells mateixos no es considerin bons alumnes. 

Els resultats acadèmics no sempre seran com el professor espera, però sempre hem de tenir en compte com es troba l’alumne en cada moment. Però tot i això, sempre hem de fomentar una motivació cap a TOTS els alumnes, ja que com hem pogut observar en aquesta lectura, i durant aquest mòdul, l’autoconcepte, l’autoestima i la motivació influeix molt en l’aprenentatge dels alumnes.

FONT: Isabel Sole. (1997) Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje. Capítulo 2. C. Coll, E. Martin, T. Mauri, M . Miras, J Onrubia, I. Solé, A. Zabala. El contructivismo en el aula. Editorial Graó.

Imagen

 

 

Reflexió final (Problema 2)

Com hem pogut observar fins ara, per a la ressolució d’aquest segon problema, a més de buscar informació sobre els tres autors principals (Ausubel i Novak, Piatge i Vigotski) i les seves teories hem hagut de posicionar-nos com a professors dins de l’aula.

Així doncs, he pogut arribar a la conclusió que la ressolució d’aquest problema és molt interessant per al nostre futur com a docents, perquè ens ha ensenyat a aprendre noves teories i sobretot a dissenyar activitats tenint.

Per al disseny d’aquestes activitats, gràcies a la lectura de Mariana Miras, hem de basar el nostre ensenyament en els coneixements previs de cada alumne, ja que ells sempre saben alguna cosa sobre el nou ensenyament que volem inculcar.

Així doncs, després de veure i estudiar les tres teories de Piatge, Vigotski i d’Ausubel i Novak, puc arribar a la conclusió que no cal centrar-se només en una, podem utilitzar les tres sempre fent un bon ús i tenint clar el que volem ensenyar i quina metodologia volem seguir, per tant jo faria servir les tres teories.

Decàleg: com ha de ser un bon professor/a?

Un bon professor i una bona professora han de ser:

1. Implicats amb els alumnes.

2. Pacient.

3. Reflexiu.

4. Original.

5. Dinàmic.

6. Creatiu.

7. Ha de tenir vocació.

8. Ha de saber escoltar i observar.

9. Ha d’estar format sobre els diferents tipus d’aprenentatge.

10. Ha de fer classes motivadores.Imagen

– 

Lectura “Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: los conocimientos previos” Mariana Miras.

Segons aquesta lectura de Mariana Miras, els professors han de conèixer els coneixements previs dels seus alumnes. Així doncs, trobem una visió constructivista que treballa tres paràmetres que ha de tenir un mestre a l’hora d’impartir nous coneixements: la disposició amb la que arriben per aprendre nous continguts, com per exemple, l’autoestima o la experiència. També s’han de treballar les capacitats conginitives i les capacitats motrius com per exemple la intel·ligpencia o l’equilibri personal. I finalment, també s’han de treballar els instruments que l’alumne ja té apresos com per exemple el llenguatge.

Així doncs, la teoria constructivista menciona que l’estudiant sempre té coneixements previs, i com a mestre, és important que els coneguem i els ajudem a organitzar aquests coneixements previs respecte als nous coneixements que s’estan a punt d’adquirir.

Per a que un mestre pugui corretgir aquests coneixements previs s’ha d’establir un diàleg entre alumne i professor mitjançant preguntes obertes. 

Finalment, i per resumir, en aquesta lectura Mariana Miras fa referència a la teoria del constructivisme. Aquesta teoria es centra en que el mestre, abans d’ensenyar nous coneixements, ha de tenir en compte els coneixements previs dels seus alumnes, siguin correctes o no.

 

Teoria de l’aprenentatge (Ausubel i Novak)

Segons la teoria d’Ausubel i Novak sobre la teoria de l’aprenentatge, per aconseguir que els estudiants no oblidin tant ràpidament allò que han après, s’ha de tenir en compte l’aprenentatge memorístic, aquell que no té en compte els coneixements previs dels infants, per tant, els estudiants estudien però no aprenen.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte l’aprenentatge significatiu, aquell aprenentatge que creu que els coneixements previs i els nous coneixements han d’interactuar, per tant sempre recordarem el que hem après.

Però, per a que poguem parlar d’aprenentatge significatiu s’han de donar dos condicions: psicològica i lògica. La part psicològica es centra en recordar que l’alumne sempre sap alguna cosa sobre aquell tema que es vol tractar, per tant els seus coneixements previs són molt importants. D’altra banda, la part lògica, la qual pensa que els coneixements han de ser correctes i no confusos. 

Per seguir amb aquesta teoria d’Ausubel, Novak proposa l’el·laboració d’un mapa conceptual. Aquest mapa conceptual ha d’identificar els elements fundamental del tema, s’han d’ordenar en un model descendent, els conceptes claus han d’estar a la part superior del mapa, per cada concepte general s’han de col·locar dos subconceptes més específics, tot el mapa s’ha d’el·laborar amb línies i aquestes línies han d’anar unides amb una paraula i finalment s’han d’inclure exemples.

ImagenImagen